Mostrando entradas con la etiqueta pensamientos / thoughts. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pensamientos / thoughts. Mostrar todas las entradas

30.7.13

Poema i pintura mural efímera per a l'exposició [El que hem vist] a la Galería LafuturA

Poema y pintura mural efímera para la exposición [Lo que vimos] en la Galería LafuturA, Barcelona
Poem and ephemeral mural painting for the exhibition [What We've Seen] in LafuturA Gallery, Barcelona





detalls
detalles
details


Dentro del barro, y entre la neblina / de prados salados y cumbres nevadas / 
somos almas gregarias que se encuentran, que se buscan / 
cuerpos migratorios que siempre miran adelante

In the mud, and in the mist / of salty meadows and snowy peaks / 
we are gregarious souls that are the one to the other, that seek each other /
 migratory bodies always looking forward.







algunes fotos del procés
algunas fotos del proceso
some pictures of the process




Intervenció de l'11 al 20 de juliol. Exposició del 20 fins al 27 de juliol.
Intervención del 11 al 20 de julio. Exposición del 20 hasta el 27 de julio.
Intervention from 11th to 20th of July. Exhibition from 20th until 27th of July.


10.2.13

poesia del desastre

malson polític




pesadilla política

he tenido una pesadilla
perdía los papeles...
sudado como un cochino
despierto
sólo es una pesadilla
sólo una pesadilla
una pesadilla...
uff...
por suerte,
los sobres tienen burbujitas
el sudor no los ha mojado
pero aún así
apestan a cochino.


31.1.13

poesia del desastre


el metge



  

El médico
 
La sanidad...
está ahogada,
el talento...
desanimado,
hasta un gato
que ha mordido
a un médico,
ha muerto...
infectado.

---

The doctor
 
The health service...
of suffocation dies,
the talent...
discouraged,
even a cat
that a doctor
bit, 
infected...
died.

21.11.12

volves de neu


Libros viajeros



Ediciones Octavilla es un proyecto editorial que reivindica el placer de los libros que se tocan y se huelen. Han hecho una pequeña tirada de libros que a medida que viajan por diferentes manos van completándose y cada libro tiene como protagonista una ciudad. 22 libros para 11 ciudades. Dos libros definen cada ciudad, uno viaja entre personas que han visitado o vivido en la ciudad y el otro entre aquellas que no la conocen, lo que no impide que tengan su propio imaginario de ella. De esta manera el objeto final será un libro que como un plano, podrá desplegarse reflejando en sus cuadrantes, diez miradas diferentes.

Cuando Raquel me propuso participar, no lo dudé ni un segundo, la propuesta era irresistible! Tuve a Berlín de visita unos días en casa y después de hacer la maleta juntos, hace unos días me despedí de el. Tengo ganas de verle a la vuelta! Uno nunca és el mismo al volver de un viaje y esta vez no me dará nada de pereza que me enseñe su álbum de miradas!

Pero aún más irrestiblemente original y especial es el proyecto que lleva conjuntamente Raquel con Xènia en el Mercado de la Abaceria Central de Gracia en Barcelona: LA PARADA. Entre chorizos, pareos y alcachofas, como dicen ellas, han sacado el arte a la calle y han cogido las paradas exteriores 14 y 15 donde han montado parada de fotografía que pretende acercar la fotografía, los fotografxs y su obra a todos los públicos y una librería dedicada a libros especiales: ilustrados, poesía, aforismos, infantiles y microrrelatos. Y como estas chicas son la bomba, además organizan el "día del fotógrafo" para divulgar la obra de fotógrafos y el speaking corner los sábados que consiste en un vermut que te acerca a  nuevas propuestas artísticas y culturales. Es una gozada escuchar a mentes creativas mientras te tomas un quinto y unas aceitunas, el mundo parece un sitio mejor. Es una iniciativa con mucho encanto y que apuesta por el arte y la cultura. No os lo podéis perder!

18.11.12

Dolores, dame un respiro

Experimentando con el dibujo, las palabras y las emociones.
Experimenting with drawing, words and emotions.



17.8.12

Que la Fuerza de Colcrohn te acompañe

May the Force of Colcrohn be with you




CAT
La BU és de Colcrohn, la terra on pertanyen aquelles persones que pateixen la malaltia de Crohn o Colitis Ulcerosa i d'alguna manera també hi pertanyen totes aquelles persones que tenen un familiar, amic o amiga, o conegut que les pateix. Els colcrohnians tenen un Manifest:
  • viatja molt, descobreix móns, i dóna a conèixer la nostra terra i que ens fa diferents
  • res pot apagar la nostra esperança, optimisme i alegria de viure, aprofita cada instant al màxim
  • no ens rendim mai, si caiem, sempre ens tornem a aixecar, amb el cap ben alt
  • som lluitadors de mena
  • ens agrada i necessitem que ens ajudin
  • tenim cura de nosaltres mateixos i sabem que ens fa sentir millor
  • som curiosos i exploradors, viatgem la gran part del nostre temps i vivim fora de la nostra terra, però de vegades hi hem de tornar a passar-hi algunes temporades i descansar per recuperar forces.
  • no ens posem límits, no hi ha res que sigui impossible
  • creiem en nosaltres i sabem que podem aconseguir tot allò que ens proposem i desitgem


ES
BU es de Colcrohn, la tierra donde pertenecen aquellas personas que sufren la enfermedad de Crohn o Colitis Ulcerosa, y de algún modo también donde pertenecen todas esas personas que tienen un familiar, amigo o amiga, o conocido que las sufre. Los colcrohnianos tienen un Manifiesto:
  • viaja mucho, descubre mundos, y da a conocer nuestra tierra y que nos hace diferentes
  • nada puede apagar nuestra esperanza, optimismo y alegría de vivir, aprovecha cada instante al máximo
  • no nos rendimos nunca, si caemos, siempre nos volvemos a levantar, con la cabeza muy alta
  • somo luchadores por naturaleza
  • nos gusta y necesitamos que nos ayuden
  • cuidamos de nosotros mismos y sabemos que nos hace sentir mejor
  • somos curiosos y exploradores, viajamos la gran parte de nuestro tiempo y vivimos fuera de nuestra tierra, pero a veces tenemos que volver a pasar algunas temporadas y descansar para recuperar fuerzas
  • no nos ponemos límites, no hay nada que sea imposible
  • creemos en nosotros y sabemos que podemos conseguir todo aquello que nos proponemos y deseamos


ENG
BU is from Colcrohn, the land where those people suffering from Crohn's disease and ulcerative colitis belong to, and in a way, where also belong all those people who have a relative, friend or acquaintance that has it. Colcrohnians have a Manifesto:
  • travel a lot, discover new worlds, and let people know about our land and what makes us special
  • nothing can make us loose our hope, optimism and joy of living, make the most of every moment
  • we never give up, if we fall down, we always stand up again holding our head high
  • we are fighters by nature
  • we like and need to be helped
  • we take care of ourselves and we know what make us feel good
  • we are curious and explorers, we travel most of our time and live abroad away from our land, but sometimes we have to go back to spend some time and rest to get our strength back
  • we know no limits, there is nothing impossible
  • we believe in ourselves and we know that we can achieve any goal that we set and desire

31.5.12

autoedición







Aquest llibre autoeditat està a la venda, si t'interessa adquirir-ne un exemplar envia'm un email.
Este libro autoeditado está a la venta, si te interesa adquirir un ejemplar envíame un email.
This self-released book is on sale, all those interested please send me an email.


autoedición








Aquest llibre autoeditat està a la venda, si t'interessa adquirir-ne un exemplar envia'm un email.
Este libro autoeditado está a la venta, si te interesa adquirir un ejemplar envíame un email.
This self-released book is on sale, all those interested please send me an email.

7.2.12

El vestit

El vestido
The dress

Porto un vestit,
vaig ben abrigada,
tan protegida
que no sento res,
ni el fred...
ni la calor...
Un vestit teixit amb amb filsssssssss i filsssssss
cada fil, una experiència viscuda
fils que s'entrellacen i conformen la meva història,
fils que diuen als altres qui sóc i com sóc
tan sols sóc un embolic de fils que s'exposa
fils que protegeixen
fils qu'ofeguen
que hi ha sota aquest vestit?
qui som abans d'abrigar-nos?
qui sóc?
estiro un fil, i un altre...
desfaig una costura,
cau un botó, i un altre...
poc a poc l'abric desapareix
descobreixo i retrobo
essència nua
sento
i m'enlairo lleugera d'equipatge

                                                  m.roure


10.11.11

La família

The family



Al BIG DRAW, la Festa del Dibuix del passat mes d'octubre a Barcelona, la Meritxell Duran proposava que dibuixéssim la nostra família tal i com és ara, i com ens sembla o voldriem que fos dintre d'uns anys. En el meu dibuix vaig voler visualitzar el relleu de les responsabilitats paternals, on finalment els pares poden alliberar-se, recuperar el seu espai íntim, re-conèixer-se i gaudir d'estar junts, i les filles comencen la seva pròpia aventura de ser mares.

En el BIG DRAW, la Fiesta del Dibujo del pasado mes de octubre en Barcelona, Meritxell Duran proponía que dibujásemos nuestra familia tal y como es ahora, y como nos parece o nos gustaría que fuese dentro de unos años. A mi se me ocurrió visualizar el relevo de las responsabilidades paternales, en el que porfin unos padres pueden liberarse, recuperar su espacio íntimo, re-conocerse y disfrutar de estar juntos, y las hijas empiezan su propia aventura de ser madres.

Last BIG DRAW's edition in october in Barcelona, Meritxell Duran proposed to draw our family as it is nowadays, and how do we think or whish it would be in the future. My drawing wanted to display the relief of paternal responsabilities, where finally parents can free themselves, recover their intimacy, re-discover each other and enjoy being together, while their daughters begin their own adventure as mothers.

16.10.11

El viatge d'en Pablo

El viaje de Pablo
Pablo's trip


Un dia en Pablo va decidir fer-se minúscul per entrar als seus intestins i esbrinar que era allò que li produïa tant dolor...Es va trobar amb la comprensió del dolor comú y la força per tirar endavant.

Un día Pablo decidió hacerse minúsculo para entrar en sus intestinos y averiguar que le producía tanto dolor...Encontró la comprensión del dolor común y la fuerza para salir adelante.

There was a day when Pablo decided to become as tiny as he could to get through his intestines and find out what was causing him so much pain...He found the understanding of mutual sorrow and the strength to go on.

*Dedicat a totes aquelles persones que pateixen MII-malalties inflamatòries intestinals i al seus familiars, amics, metges, infermeres i investigadors que fan del nostre viatge un camí més planer i on algú sempre ens espera al final per abraçar-nos.
*Dedicado a todas las personas que sufren EII-enfermedades inflamatorias intestinales y a sus familiares, amigos, médicos, infermeras e investigadores que hacen de nuestro viaje un camino más llano y donde alguien siempre nos espera al final para abrazar-nos.
*Dedicated to people suffering from IBD-inflammatory bowel diseases and to his relatives, friends, doctors, nurses and researchers who make our trip an easier path to travel and where there will always be someone to embrace us at the end.

18.8.11

Una tarde de mayo en la asamblea de Plaça Catalunya

One May afternoon in the assembly of Plaça Catalunya



Tu también puedes hacer algo! Sigue tu revolución, piénsalo bién, seguro que puedes aportar tu grano de arena para crear un mundo más justo, digno y sostenible para todos. Pásate a la banca ética, compra directamente del productor, consume responsablemente o dédicale más tiempo a las personas y menos al dinero...¿necesitas más ideas? Te propongo un par de cosas:

1- Préguntate más! de dónde viene, quién lo ha hecho, cómo se ha hecho, quién se queda los beneficios... y luego decide!
2- CREA más y consume menos! al final las cosas más bonitas son las que esconden una historia detrás y quieren ser reparadas, y las más emotivas aquellas hechas con todo el cariño.

You can also do something about it! Keep up with your own revolution, think about it, I'm sure you can do your bit to make of this world a fair, decent and sustainable one for all of us. Change to ethical banking, buy directly from producer, consum ethically or devote more time to people and less to money...do you need more ideas? Here my suggestion:

1- Wonder more! where does it come from, who made it, how it was made, who keeps the benefit...and then decide!
2- CREATE more and consume less! in the end the most beautiful things are those who hide a story behind and want to be repaired, and the most emotional those made with lots of love.

17.8.11

Un secret de família

Un secreto de familia
A family secret


El pare es va jugar en una aposta tot el que tenia. Ho va perdre tot. La desesperació el va portar a jugar-se els meus intestins. A la nostra comunitat, la tradició explica que els intestins contenen les emocions, la força, l'energia per canviar les coses, la il.lusió de viure. Per a que pogués continuar viu, el pare es va inventar un dispositiu de metall que va envoltar amb una cobertura d'esponja i que protegia amb una roba teixida a mà. Cada setmana, el pare desgreixa i neteja curosament el mecanisme. Els seus ulls mostren penediment. Jo encara sóc viu, però sense il.lusió...

Papá se jugó en una apuesta todo lo que tenía. Lo perdió todo. Su desesperación le llevó a jugarse mis intestinos. En nuestra comunidad, la tradición dice que los intestinos contienen las emociones, la fuerza, la energía para canviar las cosas, la ilusión de vivir. Para que pudiera seguir viviendo, mi papá se inventó un dispositivo de metal al que le acopló una cobertura de esponja y protegido con una tela tejida a mano. Cada semana, mi papá desengrasa y limpia cuidadosamente el mecanismo. Sus ojos muestran arrepentimiento. Yo sigo vivo, pero sin ilusión... 

Daddy risked on one bet everything he had. He lost everything. Desperate, he bet my guts. In our community, tradition says that our guts contain our emotions, our strength, the energy to change things, the feeling of dreaming and living. So that I could still be alive, daddy invented a metal device where he fitted a sponge coating and protected it with a cloth knitted by hand. Every week, my dad carefully cleans and removes the grease from the mechanism. His eyes show regret. I'm still keeping alive, but hopeless...

8.8.11

La vecina de enfrente

The neighbour across the street



¿Por qué será que nos atrae tanto la vida de nuestros vecinos? El problema son el tamaño de las calles. No son ni suficiente anchas para tener tu privacidad ni lo suficiente estrechas como para poder meter la nariz en la cazuela de la vecina para confirmar si cocina bacalao al pil-pil o en pipirrana.

A mi me tiene intrigada la vecina de enfrente a la izquierda. En invierno, cuando empieza a oscurecer y se van apagando los colores de la fachada al mismo tiempo que se apaga el cielo, cada tarde a la misma hora se enciende una lámpara flexo al otro lado y se la ve trabajando encorvada en una esquinita del comedor. La luz densa por debajo de sus ojos, sólo enfoca sus manos juntitas y aún así, no consigo entrever que elabora tan minuciosamente.

Con mi hermana hemos elaborado algunas teorías: puede que trabaje desde casa poniendo capuchones en los bolis, o igual algo más emocionante como poner chips dentro de bolis para espías o agentes de la CIA, o sería irónico si en realidad lo que hace es reproducir en miniatura la vida de sus vecinos de enfrente, entre ellos yo mirándola disimuladamente mientras tiendo la ropa...no sé, podría comprarme unos prismáticos y resolver el misterio pero creo que prefiero mantener la intriga e imaginarme cada día algo nuevo, como por ejemplo hoy se me ocurrió que igual se dedica a poner los puntos sobre las íes...

28.7.11

Sé que estáis bién y felices

I know you are fine and having a good time


Perdre una persona estimada és una de les lliçons de la vida més difícils d'entendre. Malauradament, no ens queda cap altra opció que acceptar aquesta pèrdua tan trista i tirar endavant. De vegades, quan sento el buit de les persones que em manquen, m'agrada imaginar-les lliures, fent aquelles petites costums que els feien tan feliços i únics a la vegada. I el meu cos transpira calma, repós i serenitat. 

Perder un ser querido es una de las lecciones de la vida más difíciles de entender. Desgraciadamente, no nos queda otra opción que aceptar esta pérdida tan triste y tirar adelante. A veces, cuando siento el vacío de los que echo de menos, me gusta imaginármelos libres, haciendo esas pequeñas costumbres que les hacían tan felices y únicos a la vez. Y mi cuerpo transpira calma, reposo y serenidad.

Loosing someone you love is on of the hardest lessons of life to learn. Unfortunatelly, we have no other option rather than accepting such a sad loss and carry on. Sometimes, I feel a deep emptiness from people I miss having around. Then, I imagine them liberated, doing those small habits that made them so happy and unique too. And my body transpires calm, rest and serenity.